En el post precedent veiem que per dur a terme un canvi en profunditat de la nostra legislació electoral caldria:
- un ampli consens social sobre la necessitat d'una reforma important i l'acceptacio que aquesta implica canvis en el text constitucional,
- que aquest ampli consens social estigui reflexat en la constitució del consell, amb la possibilitat que s'hi pugui assolir el suport d'una doble majoria de dos terços dels consellers.
Podem pensar que per que aquestes dues condicions es compleixin caldrà:
- que es produeixi un debat i una reflexió per part de la ciutadania,
- uns canvis previs en la legislació electoral, limitats pel marc que dibuixa la constitució, però explotant al màxim el marge que el text aprovat pels Andorrans el 14 de març del 1993 permet.
El debat i la reflexió ja estan encetats, molts ciutadans en parlen obertament, organismes internacionals ens mostren com la nostra legislació no respecta la totalitat dels criteris democràtics establerts.
La classe política també es conscient que alguna cosa cal canviar, però sense una exigència forta per part de la ciutadania no es pot esperar que els partits majoritaris prenguin la iniciativa d'un canvi que pot canviar significativament l'equilibri de forces en el tauler polític.
La constitució deixa una porta oberta:
la iniciativa legislativa popular.
Els ciutadans podem, mitjançant un procés obert, participatiu, analitzar punt per punt l'actual llei electoral, posar en evidencia les seves mancances, proposar canvis i millores, i aconseguint un suport ampli de la ciutadania portar un nou text davant del consell.
A la pràctica caldria doncs proposar un text que s'ajusti al marc constitucional i que recullis l'adhesió d'almenys el 10% del cens electoral.
