Particularitats de les eleccions...

Reportatge d'Andorra Televisió, les particularitats de les votacions de demà, amb referències al repartiment dels consellers:
"Votar sense anar documentat, tot i que és una excepció. O que per un vot es guanyi una àmplia majoria. Són algunes de les particularitats que ens trobem al text que regla els col·legis electorals. Demà els andorrans escullen la candidatura que volen que els representi en els seus comuns i, entre ells, els cònsols majors i menors..."

Eleccions comunals, les regles del joc

Article d'opinió publicat al Periòdic d'Andorra del 2 de desembre del 2011 i signat per: Angelina Duró, Bernat Escoda, Albert Gomà, Julià Pol i Guillem Valdés.

"El 4 de desembre els 22381ciutadans d'Andorra amb dret a vot, tenim una cita amb les urnes.

 A la pràctica estarem donant el nostre vot a una candidatura, d'entre 1, 2 o 3 de les que es presenten a la parròquia on votem. També tenim la possibilitat de no votar-ne cap, ja sigui activament votant en blanc, emetent voluntàriament un vot nul, o bé abstenint-nos d'anar a votar. Qualsevol d'aquestes accions és ben legítima i cadascú es lliure d'exercir el seu dret a vot de la manera que li sembli més oportuna.

 Tenim la gran sort de viure en democràcia i n'hem de ser ben conscients. També és important conèixer les regles del joc, bàsiques per entendre com el nostre vot es traduirà en la posterior composició del consell de comú.

La nostra legislació electoral és fruit del consens constitucional i respon a les preocupacions de la situació política del moment.

 Pel que fa a les eleccions comunals, en aquell moment es va decidir donar prioritat a la governabilitat, i això es tradueix en el mètode d'atribució dels consellers:

- un cop fet l'escrutini es dóna automàticament a la llista més votada la meitat dels consellers,

- l'altra meitat dels consellers es reparteix proporcionalment entre les altres llistes, en funció dels respectius percentatges de vot recollit.

  Això vol dir que la llista més votada, sense tenir en compte el percentatge de vots, té automàticament garantit el control del consell de comú amb una majoria absoluta dels consellers. Aquest sistema assegura de manera contundent la governabilitat del Comú però relega a un paper testimonial els consellers de l’oposició, fent impossible i ineficaç la seva teòrica funció de control democràtic de la gestió comunal.

  Aquest sistema té un efecte pervers en el procés de gestació de les candidatures. Les diferents opcions polítiques, l'ambició de les quals és aconseguir el control del Comú, tindran com a màxim objectiu aconseguir suports sòlids que condicionaran les llistes. Fóra lògic pensar que l'elector tingués la possibilitat de triar entre candidatures articulades entorn de projectes polítics i de gestió homogenis, amb una certa coherència programàtica i amb perfils personals complementaris.

  A la pràctica, la composició de les candidatures és el resultat de negociacions, ofertes i contraofertes que busquen un equilibri de forces entre diferents corrents de la parròquia. Aquests equilibris no sempre responen a un debat programàtic o de sensibilitat política. La manera com aquestes aliances arriben a bon port o fracassen en temps de descompte fan sospitar que sovint el mer repartiment de quotes de poder té un paper fonamental en tot el procés negociador.

  El resultat de tot plegat és que el dia de les eleccions, el votant ha de triar entre candidatures que sovint tenen programes semblants, generals i que a la pràctica tampoc tenen un rol contractual ja que no hi ha mecanismes que obliguin a la seva concreció. Les candidatures són el resultat de negociacions, pactes, concessions que l'elector desconeix tot i que sovint condicionaran el desenvolupament de la legislatura.

Tenint en compte que el programa d’un partit polític és un contracte que es presenta al ciutadà amb la finalitat d’obtenir el seu vot, l’existència de mecanismes que n’assegurin el compliment és necessària per garantir el desenvolupament correcte de la democràcia. Els polítics no són, o no haurien de ser, els nostres governants, sinó els administradors del poder del poble.

  Això, sumat al rol simbòlic dels consellers de l’oposició ens permeten afirmar que l'actual sistema electoral produeix un important dèficit democràtic en el funcionament i la gestió de l'administració comunal."

 

Recta final...

Efervescència total! estem en la recta final de la campanya electoral, els debats televisats s'han acabat, aquest any amb la interessant novetat del seguiment pel twitter, cosa que els ha fet més amens en alguns casos.
Durant la campanya s'ha parlat de llistes i de noms, de projectes i de promeses, del futur i del passat immediat, però s'ha parlat poc, i quan se n'ha parlat hi han hagut les posteriors "reculades", del fons, dels per què del mal funcionament dels mecanismes democràtics en la política comunal.
Alguna veu, fora del debat electoral, ha mostrat alguns dels vicis de forma que fan que això no acabi de rutllar, en Guillem Valdés, n'Àlvar Valls, Bernat Escoda, Francesc Robert, Antònia Escoda, Marisol Fuentes i segurament d'altres que ens descuidem, ho fan, però els qui estan en l'arena política esperen ser els beneficiaris d'un sistema injust, potser diumenge al vespre alguns d'ells, els perdedors, se sumaran al debat?