Particularitats de les eleccions...

Reportatge d'Andorra Televisió, les particularitats de les votacions de demà, amb referències al repartiment dels consellers:
"Votar sense anar documentat, tot i que és una excepció. O que per un vot es guanyi una àmplia majoria. Són algunes de les particularitats que ens trobem al text que regla els col·legis electorals. Demà els andorrans escullen la candidatura que volen que els representi en els seus comuns i, entre ells, els cònsols majors i menors..."

Eleccions comunals, les regles del joc

Article d'opinió publicat al Periòdic d'Andorra del 2 de desembre del 2011 i signat per: Angelina Duró, Bernat Escoda, Albert Gomà, Julià Pol i Guillem Valdés.

"El 4 de desembre els 22381ciutadans d'Andorra amb dret a vot, tenim una cita amb les urnes.

 A la pràctica estarem donant el nostre vot a una candidatura, d'entre 1, 2 o 3 de les que es presenten a la parròquia on votem. També tenim la possibilitat de no votar-ne cap, ja sigui activament votant en blanc, emetent voluntàriament un vot nul, o bé abstenint-nos d'anar a votar. Qualsevol d'aquestes accions és ben legítima i cadascú es lliure d'exercir el seu dret a vot de la manera que li sembli més oportuna.

 Tenim la gran sort de viure en democràcia i n'hem de ser ben conscients. També és important conèixer les regles del joc, bàsiques per entendre com el nostre vot es traduirà en la posterior composició del consell de comú.

La nostra legislació electoral és fruit del consens constitucional i respon a les preocupacions de la situació política del moment.

 Pel que fa a les eleccions comunals, en aquell moment es va decidir donar prioritat a la governabilitat, i això es tradueix en el mètode d'atribució dels consellers:

- un cop fet l'escrutini es dóna automàticament a la llista més votada la meitat dels consellers,

- l'altra meitat dels consellers es reparteix proporcionalment entre les altres llistes, en funció dels respectius percentatges de vot recollit.

  Això vol dir que la llista més votada, sense tenir en compte el percentatge de vots, té automàticament garantit el control del consell de comú amb una majoria absoluta dels consellers. Aquest sistema assegura de manera contundent la governabilitat del Comú però relega a un paper testimonial els consellers de l’oposició, fent impossible i ineficaç la seva teòrica funció de control democràtic de la gestió comunal.

  Aquest sistema té un efecte pervers en el procés de gestació de les candidatures. Les diferents opcions polítiques, l'ambició de les quals és aconseguir el control del Comú, tindran com a màxim objectiu aconseguir suports sòlids que condicionaran les llistes. Fóra lògic pensar que l'elector tingués la possibilitat de triar entre candidatures articulades entorn de projectes polítics i de gestió homogenis, amb una certa coherència programàtica i amb perfils personals complementaris.

  A la pràctica, la composició de les candidatures és el resultat de negociacions, ofertes i contraofertes que busquen un equilibri de forces entre diferents corrents de la parròquia. Aquests equilibris no sempre responen a un debat programàtic o de sensibilitat política. La manera com aquestes aliances arriben a bon port o fracassen en temps de descompte fan sospitar que sovint el mer repartiment de quotes de poder té un paper fonamental en tot el procés negociador.

  El resultat de tot plegat és que el dia de les eleccions, el votant ha de triar entre candidatures que sovint tenen programes semblants, generals i que a la pràctica tampoc tenen un rol contractual ja que no hi ha mecanismes que obliguin a la seva concreció. Les candidatures són el resultat de negociacions, pactes, concessions que l'elector desconeix tot i que sovint condicionaran el desenvolupament de la legislatura.

Tenint en compte que el programa d’un partit polític és un contracte que es presenta al ciutadà amb la finalitat d’obtenir el seu vot, l’existència de mecanismes que n’assegurin el compliment és necessària per garantir el desenvolupament correcte de la democràcia. Els polítics no són, o no haurien de ser, els nostres governants, sinó els administradors del poder del poble.

  Això, sumat al rol simbòlic dels consellers de l’oposició ens permeten afirmar que l'actual sistema electoral produeix un important dèficit democràtic en el funcionament i la gestió de l'administració comunal."

 

Recta final...

Efervescència total! estem en la recta final de la campanya electoral, els debats televisats s'han acabat, aquest any amb la interessant novetat del seguiment pel twitter, cosa que els ha fet més amens en alguns casos.
Durant la campanya s'ha parlat de llistes i de noms, de projectes i de promeses, del futur i del passat immediat, però s'ha parlat poc, i quan se n'ha parlat hi han hagut les posteriors "reculades", del fons, dels per què del mal funcionament dels mecanismes democràtics en la política comunal.
Alguna veu, fora del debat electoral, ha mostrat alguns dels vicis de forma que fan que això no acabi de rutllar, en Guillem Valdés, n'Àlvar Valls, Bernat Escoda, Francesc Robert, Antònia Escoda, Marisol Fuentes i segurament d'altres que ens descuidem, ho fan, però els qui estan en l'arena política esperen ser els beneficiaris d'un sistema injust, potser diumenge al vespre alguns d'ells, els perdedors, se sumaran al debat?

Els partits responen sobre la llei electoral (post de Xavi Vilana al Facebook)

post fet per el Xavi Vilana al Facebook 

el dissabte, 26 / novembre / 2011

La setmana passada vaig dirigir una pregunta sobre la llei electoral actual als tres partits que es presenten a les comunals a la parròquia d'Andorra la Vella. Ho vaig fer primer a través de Twitter (tarda del 19 de novembre), i després a les seves pàgines de Facebook (matí del 20).
Vull agrair a les tres candidatures que hagin respost a través de les xarxes socials, fet que em fa pensar que no les tenen només per fer bonic (encara que el que es veu més sovint als seus murs i timelines són missatges propis i/o de simpatitzants). No sé si és així sempre, però jo n'he rebut feedback, i els ho agraeixo molt.

La pregunta era la següent:
Esteu d'acord amb l'actual llei electoral pels comuns, que força les majories? Esteu disposats a modificar-la (o demanar al Govern que ho faci)?

Per què aquesta pregunta? Senzillament, perquè considero injust l'actual repartiment dels consellers del Comú. No em sembla bé que la llista més votada s'adjudiqui automàticament la meitat dels consellers, i després es completi el repartiment amb totes les llistes. Tal com ho veig, aquest és el principal dèficit democràtic que tenim ara mateix a Andorra. A més, les majories absolutes afavoreixen (tot i que no tingui perquè ser així) la manca de diàleg i d'acords entre partits, és a dir, entre els representants dels ciutadans.
Dit això, us deixo les respostes de tots tres partits, per l'ordre en què les vaig rebre.


Coalició d'Independents d'Andorra la Vella (Cd'I) [Resposta a través del compte de Twitter @Cd'IALV el diumenge 20 de novembre]

Creiem que hi ha coses que es podrien millorar de la llei electoral. Però com ja deus saber el poder legislatiu recau al Consell General. D'altra banda, quins aspectes de la llei electoral creus tu que s'haurien de millorar? Gràcies per les teves preguntes!

Jo: La qüestió és: Hi esteu d'acord, amb aquesta llei? Proposareu al Consell General que la modifiqui? Gràcies per la resposta.

És important igualment consensuar els projectes amb la minoria. Tal i com durant 4 anys ha fet @RosaFerrerO (compte a Twitter de la número u i actual cònsol Rosa Ferrer)

Jo: Hi estic d'acord. Però la llei actual no és positiva, les majories absolutes (pràcticament) mai no ho són.

Tots per tu (PS + Independents) [Resposta a la pàgina de Facebook el diumenge 20 de novembre; el primer paràgraf també me'l van enviar a través del compte de Twitter @totspertu]

Hola Xavi! Per a PS+Independents l'important és promoure la governabilitat. És bo que el partit que treu més vots governi el Comú que ha guanyat i que l'oposició faci d'oposició.
L'actual llei premia la governabilitat per afavorir que els comuns siguin gestionats eficaçment i tirin endavant. I evita que quedin bloquejats per sumes de partits menys votats, que podrien acabar fent sumes contràries ideològicament.

Quan jo vaig plantejar els meus dubtes sobre una llei que afavoreix les majories, la conversa es va acabar amb aquesta frase:

Acceptem la discrepància Xavi, només faltaria! L'important és que entre tots construim els mecanismes legals que millor satisfacin a la ciutadania.

Demòcrates per Andorra (DA) [Resposta a través del compte de Twitter @DAndorralaVella el divendres 25 de novembre, després que jo repetís la pregunta]

És un punt que correspon tractar al Consell General. El que si cal és que els comuns obrin a la participació ciutadana la presa de decisions.

Jo: Sé que és decisió del Consell. Donat que DA hi té majoria, hauria de canviar la llei? A vosaltres us agrada? També dir que estic totalment d'acord amb el punt que plantegeu de la participació ciutadana. Gràcies.

És un debat molt interessant, les llistes obertes sempre són positives en eleccions de tanta proximitat com les comunals.

Jo: No parlava de llistes obertes, però també anirien bé.

D'aquestes respostes en trec la conclusió que totes tres candidatures estan a favor de la llei actual, i quan se'ls pregunta si farien res per modificar-la, argumenten (amb raó) que la qüestió depèn del Consell General. Tots donen arguments prou interessants sobre la participació ciutadana i les relacions entre govern i oposició als comuns, però sembla que es troben còmodes amb una llei que, de fet, els afavoreix molt si guanyen. Això sí, sota el meu punt de vista, només la candidatura del PS s'ha mullat clarament a favor de mantenir la llei tal com està. Les altres dues candidatures han intentat anar-se'n més per la tangent, tot i que he repreguntat.

Si us sóc sincer, no m'agrada que tots vulguin mantenir aquesta llei que afavoreix les majories absolutes i la falta de diàleg. Entenc el seu punt de vista, però no el comparteixo. Haurem de ser els ciutadans, amb iniciatives com la ILP per canviar la llei electoral, els que ens esforcem a modificar d'una vegada un plantejament totalment injust.

Espero que aquesta nota sigui un argument més per decidir el vot el proper diumenge.

Aqui el link al post original

El marc regulador actual

En pocs dies hauran passat les eleccions comunals, en menys d'un any el país haurà viscut dues conteses electorals. Els candidats hauran fet les respectives campanyes, hauran presentat els seus arguments a l'electorat i aquest haurà triat qui el representarà al consell general o al consell de comú. Això que sembla senzill i transparent es en realitat força mes complex, regulat per unes regles del joc que poden acabar modificant el sentit de tot plegat.
Ja vam tenir la ocasió per les passades eleccions de reflexionar en diferents aspectes de la reglamentació electoral, fins i tot des de fora una delegació de la ODIHR, depenent de l' OCDE va poder dir-hi la seva sobre alguns aspectes de la nostra legislació que s'aparten dels barems europeus en aquesta matèria. Ara en plena campanya per les eleccions comunals ens podem interrogar sobre els aspectes reguladors que podrien ser millorables. per aixo està be fixar-nos i que tinguem clar quins son els elements reguladors, alguns fragments de la Constitució del 1993, i la llei electoral amb alguns canvis que ha patit al llarg dels anys.
I com diuen que una imatge val mes que mil paraules... un "divertimento" , fa reflexionar, no?

Buits legals

Als problemes de fons de la nostra legislació electoral s'afegeixen d'altres defectes que podríem qualificar de folklòrics si no fos perquè estem parlant de quelcom d'important en el nostre sistema polític i que no deixen de tacar-ne la credibilitat, un episodi no gaire llunyà, i que de fet no se sap gaire be si està tancat, es el de l'atribució del 28è conseller en les passades eleccions generals. Per si no n'hi havia prou Yvan Lara posa en evidencia un nou buit de la legislació electoral en un escrit al Diari d'Andorra...

MANIFEST 15-O #united for GLOBAL CHANGE

També a Andorra, el 15 d'Octubre, units per un canvi global.

Res a perdre, tot per guanyar!

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

• Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
• Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
• El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
• La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. La funció dels càrrecs polítics hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, vetllant a no repetir esquemes de altres països on semblen atendre només als interessos dels grans poders econòmics i fer prevaldre les partitocràcies a la democràcia.
• La acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
• El sistema actual ens porta a l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
• Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
• Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
• Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.

Ampliació del grup dinamitzador del moviment “ILP per canviar el sistema electoral”

Des de la creació d’aquest grup a les xarxes socials, ara fa poc més d’un mes, unes 6-7 persones ens hem trobat en dues ocasions per veure com ens podíem organitzar i articular aquest moviment de gent diversa que tenim com a interès comú la reflexió i ganes de proposar canvis a un sistema electoral que considerem poc representatiu i just. També s’ha fet una consulta a un advocat per valorar les possibilitats legals que ens permetria una ILP ( iniciativa legislativa popular).

Et vols afegir a la tercera reunió?

La volem fer a mitjans de juny.

Quan ens contestis t’ enviarem l’ordre del dia i les propostes de treball.

Més endavant , es podria preveure una assemblea oberta a tothom.

Fins aviat!

contacta'ns al correu: ilp.electoral(@)gmail.com 

Com es pot canviar la llei electoral? (i 2)

En el post precedent veiem que per dur a terme un canvi en profunditat de la nostra legislació electoral caldria:

- un ampli consens social sobre la necessitat d'una reforma important i l'acceptacio que aquesta implica canvis en el text constitucional,
- que aquest ampli consens social estigui reflexat en la constitució del consell, amb la possibilitat que s'hi pugui assolir el suport d'una doble majoria de dos terços dels consellers.

Podem pensar que per que aquestes dues condicions es compleixin caldrà:
- que es produeixi un debat i una reflexió per part de la ciutadania,
- uns canvis previs en la legislació electoral, limitats pel marc que dibuixa la constitució, però explotant al màxim el marge que el text aprovat pels Andorrans el 14 de març del 1993 permet.

El debat i la reflexió ja estan encetats, molts ciutadans en parlen obertament, organismes internacionals ens mostren com la nostra legislació no respecta la totalitat dels criteris democràtics establerts.
La classe política també es conscient que alguna cosa cal canviar, però sense una exigència forta per part de la ciutadania no es pot esperar que els partits majoritaris prenguin la iniciativa d'un canvi que pot canviar significativament l'equilibri de forces en el tauler polític.

La constitució deixa una porta oberta: la iniciativa legislativa popular.

Els ciutadans podem, mitjançant un procés obert, participatiu, analitzar punt per punt l'actual llei electoral, posar en evidencia les seves mancances, proposar canvis i millores, i aconseguint un suport ampli de la ciutadania portar un nou text davant del consell.
A la pràctica caldria doncs proposar un text que s'ajusti al marc constitucional i que recullis l'adhesió d'almenys el 10% del cens electoral.

Com es pot canviar la llei electoral? (1)

En el supòsit que es decidís canviar la llei electoral, com s'hauria de procedir a la pràctica?
de fet depèn de l'abast dels canvis que s'hi vulguin introduir.

Alguns dels punts de la legislació electoral estan fixats per la Constitució, per exemple aquesta diu que el Consell:
- es compon en parts iguals de representants territorials i nacionals
- totes les Parròquies tenen el mateix nombre de representants triats per llista territorial

Aquests punts son l'origen d'una diferencia de representativitat que molts ciutadans veuen com injusta i que era assenyalada pels experts de l'ODHIR en l'informe sobre les eleccions del 3 d'abril del 2011.


Canviar aquest aspecte de la legislació electoral implica a la pràctica una reforma constitucional, i qui diu reforma constitucional diu que:
- una doble majoria qualificada del consell (2/3 dels consellers territorials i 2/3 dels consellers nacionals) aprova la modificació en qüestió
- i posteriorment els ciutadans l'aproven en referèndum

Si bé el segon pas es objectivament assolible, el primer es pràcticament impossible amb les configuracions que l'actual sistema permet. 

Es podria fer igualment una consulta popular, impulsada des de la ciutadania, i qüestionant a l'electorat sobre un eventual canvi en profunditat:
suposem que s'aconseguís una alta participació i un resultat inequívoc, el seu pes seria purament simbòlic i no obligaria en cap manera als representants polítics.



Veiem que un canvi en profunditat de la legislació electoral, que hauria d'afectar alguns preceptes inclosos en la constitució, precisa que hi hagi una configuració parlamentaria que la mateixa legislació fa pràcticament inassolible a curt plaç.
Son necessaris canvis previs, permesos pel text constitucional, i sobretot una conscienciació de la ciutadania d'aquesta necessitat i la conseqüent presa en consideració per part de la classe política...

Representativitat del consell

La composició del Consell, tant en les forces representades com en la proporció de cadascuna d'elles, es desvia del suport percentual que els votants donen a les opcions polítiques presents en les eleccions. Això és una evidència en tots els sistemes electorals però en les democràcies consolidades la tendència és buscar sistemes que assegurin la màxima representativitat en el parlament. Es a dir que aquest representi el millor possible la tria de l'electorat.

Aquí veiem gràficament per les tres darreres eleccions generals:
- el percentatge de vots obtingut per la llista nacional de cada opció presentada
- la composició del Consell amb el sistema actual
- la composició hipotètica del consell si s'apliqués un sistema proporcional (aquestes darreres dades són obtingudes amb un simulador que podeu consultar en línia)

Eleccions generals 2005:

   Veiem que aplicant un sistema proporcional la composició del Consell s'ajusta gràficament al suport electoral  que obtenen les diferents opcions polítiques presents en els comicis. L'opció del PLA veu el seu pes reduït al si del Consell, PS augmenta i CDA augmenten presencia, RD es manté però amb un conseller menys i Verds haguessin estat presents al Consell.
  S'obté un consell més plural, el diàleg, el pacte esdevenen indispensables.


Eleccions generals 2009:

  Aplicant un sistema proporcional en les eleccions de 2009, no haguessin canviat les forces representades en el Consell, tant UNP com Verds haurien quedat fora de l'arc parlamentari.
  Les proporcions de les 3 forces representades al Consell General, en canvi, haguessin estat lleugerament diferents, permetent diferents configuracions de pacte,
ja que quedaria configurat d'aquesta manera:

- PS 13 consellers
- CR 10 consellers
- APC 5 consellers

Eleccions generals 2011:

 En les darreres eleccions, l'indiscutible victòria de DA + UL, es veu amplificada amb el sistema actual i produeix una sobre representació d'aquesta força a la cambra. 

  La segona força, es veu perjudicada i el seu pes relatiu es veu disminuït d'una manera desproporcionada, i els grups minoritaris es queden sense representació.

El suport majoritari al projecte de DA +UL queda palès també en un sistema majoritari on tindria igualment una majoria absoluta parlamentaria.

  APC amb un sistema proporcional veuria plenament garantida la seva presència al Consell.

  Curiosament, pel que fa a Verds d'Andorra, amb un vot més hagués tingut un conseller en aquesta legislatura (en detriment d'un escó menys per part d'APC). 

  Més enllà dels canvis directes  en aplicar un sistema diferent en l'atribució dels escons, que veiem que ens dóna un consell que reflexa d'una manera molt més fidel la força que les diferents opcions recullen per part de l'electorat, cal que pensem en més efectes:

- els electors, en veure que el seu vot es tradueix en representació en funció del pes relatiu de cada partit tindrien menys tendència a actuar en clau de vot útil, vot de càstig, vot de la por o d'altres comportaments que poc tenen a veure amb la tria de qui millor pugui representar els propis valors o projecte de societat
- els representants hauran d'actuar en responsabilitat defensant programes concrets, valors clarament enunciats i projectes polítics ben identificats...

Els precedents, proposta de RD al novembre del 2008

L'any 2008 Renovació Democràtica, en aplicació del programa electoral de l'Alternativa per les eleccions generals del 2005, proposava un canvi en la llei electoral.
Es tractava de passar de 28 consellers a 42, respectant el que diu la constitució la meitat per llista territorial (3 consellers per parroquial) i l'altra meitat per llista nacional. Es proposava adoptar per l'atribució d'escons el mètode proporcional amb mitjana major en la variant d'Hont. Aquest canvi s'aplicaria també per les eleccions comunals. A la pràctica suposava una major representativitat amb la possibilitat pels grups minoritaris d'esser representats.

El Periodic 28/11/2008

"Els Verds volen més reformes i UNP rebutja els 42 consellers

Els que podrien ser els majors beneficiaris de la reforma proposada per RD, els partits petits, es van mostrar ahir dividits davant el projecte dels consellers no adscrits. D’una banda, els Verds, a qui el sistema de RD hagués donat representació parlamentària el 2005, veuen la reforma com «un pas més» cap a la proporcionalitat, però insuficient. La seva presidenta, Isabel Lozano, va recordar que els ecosocialistes defensen la «proporcionalitat total» i que volen arribar canvis profunds. D’altra banda, Unió Nacional de Progrés (UNP), que encara no ha concorregut a cap elecció, va rebutjar de ple l’ampliació del Consell de 28 a 42 consellers. «Ens oposem del tot a l’ampliació del Consell i més en temps de crisi i tenint en compte que hi ha consellers que no han obert la boca en quatre anys», va afirmar el president de la formació, Tomàs Pascual" 

Bartumeu, Jordana i Tarrado, representants dels grups que hi havien al consell en aquell moment (Socialdemòcrata, Liberal i CDA+Segle21), van desestimar per motius diversos la proposta dels consellers de Renovació Democràtica, De Haro i Pérez que eren no adscrits i per tant aquesta ni tan sols es va poder debatre a la cambra. 

 

el debat està en marxa...

Al grup del Facebook s'està iniciant un debat força interessant, pels qui no esteu en aquesta xarxa social us fem un petit recull del que s'està coent perquè estigueu al dia:

  

Silvia de Cambra (18/04/2011)

Cal prioritzar que la funció del Consell General ha de ser representar a tots els ciutadans per igual. Al Consell s'han de tractar polítiques de país. Ja existeixen les reunions dels comuns, que gràcies a la crisi també miren cada vegada més cap aquest direcció, igualant serveis entre parròquies

En Iago Andreu, del Periòdic  d'Andorra ha compartit dos links sobre el tema, que ens remeten al sistema electoral britànic i modificacions del mateix que es sometran a referèndum el proper 5 de maig.

El dimarts 19/04/2011 el Periòdic d'Andorra (Eva Arasa) publica un article sobre aquesta iniciativa.

Josep Carbonell (20/04/2011): Una petita reflexió al voltant de les xifres de les darreres eleccions del tres d’abril, ens fan veure que aproximadament un 39% dels votants han obtingut el 71,4% dels escons. Si això ho extrapolem a la població major de 18 anys, arribarem a xifres que poden fins hi tot ens poden ruboritzar, ja que el percentatge de suport a la àmplia majoria del Consell de tot aquest col.lectiu major d’edat, estaria per sota el 15%. És evident que no hi ha cap mena de proporcionalitat, i que agradi o no, posa en entredit la qualitat democràtica del nostre país

Miquel Clua Peña (20/04/2011) Crec que hi ha dos motius per canviar la llei electoral. El primer, en el sentit del comentari de Josep Carbonell, és la gran desproporció entre parròquies de la representació dels seus electors al Consell. El segon és que per tenir majoria, a qualsevol partit li cal el suport d'un mínim de 4 parròquies, suport que no es sol donar al voltant d'un programa, sinó d'interessos locals que no sempre coincideixen amb l'interès general com reconeixia recentment Albert Pintat parlant de certs túnels. Penso que aquesta llei és el motiu principal pel qual estem absolutament estancats, socialment i econòmicament. També crec que res no canviarà sense una iniciativa ciutadana molt sòlida ja que els partits estan entrampats en el propi sistema.


Montserrat Ronchera Santacreu (20/04/2011) Tal i com vaig dir al Periòdic, ara que entrem en una època d’estabilitat política, seria bo fer un pacte d'estat i aprofitar l’oferiment de l’OSCE de col•laborar amb Andorra per dur a terme els canvis necessaris en el nostre sistema electoral.

Si això no és possible la iniciativa popular és l'empenta necessària per impulsar aquest canvi ara que hi ha una bona conscienciació.

Angi DUró Solanelles alguna cosa haurem de fer...ara ja no podem tornar enrere...som molt@s i hem de ser més a debatre i crear noves formules per fer una democràcia més participativa.
Ju Salazar Completament d'acord! En aquestes eleccions han votat 1/4 de la població total del país aprox. Si a banda d'aquesta poca representativitat es donen aquests desajustaments entre els territoris, fem l'anàlisi!
Miquel Clua Peña L'OSCE pot ser una bona via, però sense l'empenta ciutadana serà difícil canviar. Facilitem el treball als polítics! (que d'altra banda estan acostumats a que els ciutadans no ens moguem passi el que passi i, en absència de societat civil, acaben tenint el monopoli de la política).
Silvia de Cambra ens comenta  un informe del CRES,

Davant la pregunta: " Les meves opinions estan representades dins del consell?" el 43% respon que no. I quan es demana sobre les funcions del Consell, ningú parla de temes de parròquia.

 Albert Gomà Sala

ens deixa un enllaç amb un exemple de procés participatiu, una assemblea ciutadana que es va fer a British Columbia al Canadà per a la reforma del sistema electoral. Us recomanem que visiteu aquest enllaç, es tracta un procés exemplar de democràcia participativa on la ciutadania agafa el protagonisme i s'implica a fons per decidir sobre els afers públics. La solució proposada es força semblant a la citada en l'enllaç sobre el sistema britànic citat mes amunt, tot un exemple en els que ens podríem emmirallar. 

Encetem el debat!

Després de 18 anys de l'aprovació de la Constitució del Principat d'Andorra en referèndum cal que seguim avançant en la democratització de la nostra societat, son moltes les veus que en privat parlen de les mancances de la llei electoral. Ara potser es el moment que el debat s'obri públicament, que ens plantegem tots plegats quines son aquestes mancances i quines modificacions podrien millorar la qualitat democràtica del nostre país.
Que millor davant d'un repte tant important que donar la veu a la ciutadania, que sigui el poble andorrà qui inicii el debat i mitjançant una Iniciativa Legislativa Popular posi el Consell General davant la seva responsabilitat i que s'aprovi una llei electoral per l'Andorra del segle XXI!